Mil moviments distants tot va canviant
de color i forma, d'expresivitat.

Perdut vaig variant vol d'estornells xisclant
dibuixats en l'aire.

Pintant el cel amb blaus amb grocs i amb verds
a contrallum, amb oxids i vermells.

Amb nuvols vells, amb bells ocells
sempre en present intens, tot travessant el temps.

El sol se'n va
la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
En el mirall
reflexe sense imatge, la nit caient m'atrapa

desperto sense alé ben blanc,
perdent el pols, ben fred buscant respostes al perques

Sota un satel·lit espatllat
sense orbita girant calidoscopic al meu cap.

Els astres sento esterils
el sistema es va enfonsant, l'amor es un misteri no enten de llibertat.

Difus vaig barrejant ingeni amb sons
caliu amb marbre, silenci amb sensacions.

El sol se'n va
la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
En el mirall
reflexe sense imatge, la nit se'n va s'escapa.

I ja la mort no tindra cap domini
confosos tot amb l'aire i el vent
tindrem estrelles vora el peus i els colzes
sorgint de nou si ens enfonsem,

Si els amants es perden no es perdra l'amor
i encara k enfollisim tindrem seny
confosos tots amb l'aire i el vent
i ja la mort no tindra cap domini, no tindra cap domini, cap domini!

El sol se'n va
la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
En el mirall
reflexe sense imatge, la nit em té i m'abraça.

I el sol vindra
la lluna marxará i tornaré a casa.
En el mirall
reflexe sense imatge, la nit s'en va s'escap